Convent de Caputxins

Convent de Caputxins

Any de construcció: 1601
Any de rehabilitació: 1944
Última reforma: 1995
Estil: Neoclàssic

L’origen dels Caputxins en l’Olleria es remunta al 23 de maig 1601. La fundació és obra de Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, que amb el permís del Papa va fundar el convent dels franciscans menors.

El camí que du al convent és una pujada amb 64 cipresos, distribuïts en tres fileres, que foren plantats després de la Guerra Civil. Entre els cipresos es conserva l’última de les estacions del via crucis que hi havia des del poble fins al convent. Aquesta pujada de cipresos desemboca a la plaça del convent amb un monument central, una Immaculada sobre antics graons d’una creu i les catorze hornacinas que encara que el seu origen fou el via crucis, actualment contenen taulellets de 1953 que representen els dolors de la Verge Maria (dreta), i els dolors i gojos de Sant Josep (esquerra).

El convent és un edifici que correspon al model clàssic de les primeres fundacions italianes. Presenta dues naus, una coberta per una volta de canó recolzada sobre pilastra i contrafort, l’altra nau està coberta amb una cúpula. I dues petxines sobre un arc de mig punt sobre contraforts, entre els quals se situen una sèrie de capelles laterals. La porta principal, baix arc de mig punt, no té cap tipus de decoració. Cal destacar dues reixes de fusta de 40 x 50 cm., molt valuoses degut a la seua antiguitat, que corresponen a l’època de la fundació. La façana està decorada amb dues panells de taulellets. El que hi ha dalt de la finestra del cor, més xicotet, és de 1942 i representa la Divina Pastora i els Sants Abdó i Senén. El panell més gran, sobre l’entrada de l’església, és l’original del segle XVIII, i representa l’estigmatització de San Francesc d’Asís. El campanar és de “sillería”, compost per un únic cos i realitzat amb obra de mamposteria. La campana és de 1921.

A l’interior trobem el claustre, pati interior quadrat de volta de creueria, senzilla però amb molta bellesa arquitectònica, on es conserven pintures del segle XVIII. Al mig del claustre hi ha una cisterna, aljub per arreplegar i emmagatzemar aigua de la pluja, que fou construïda en 1929, amb 9 metres de profunditat i amb capacitat de 80.000 litres.

En l’hort dels caputxins hi ha un exemplar de murta centenari (Myrtus communis). El perímetre de la base del tronc és superior a 16 m. La longitud al voltant dels 7,5 m. Segons alguns biòlegs, botànics i altres experts, es tracta d’un dels exemplar més grans d’Europa.

Dins del convent es pot gaudir de diferents col·leccions museogràfiques de gran valor, amb peces de vidre, ceràmica, utensilis de cultiu, instruments… tots ells de segles passats.

També disposa d’una area de arqueologia on destaquen huit columnes del segle XV, així com lapides funeràries, piles d’aigua o mols de gra.

Destaca també una col·lecció de fotografíes de 1920 a 1950 i diverses exposicions de artistas com Óscar Marciali, Remigio Soler o Enrique Galarza.

Aquest convent també té hostatgeria, amb 8 habitacions.

Adreça: Camí de Caputxins s/n
Horari de Visites: De dilluns a diumenge de 10 a 13h. i de 16 a 19h.
Telèfon: 96 220 00 63